El columnista de El Mundo
Artículo de El Eco de Sitges, por Sergi Sol i Bros
Divendres un columnista de El Mundo em dedicava, per a sorpresa meva, pràcticament mitja pàgina en l'edició espanyola d'aquest diari de Madrid per titllar-me, entre d'altres coses, de feixista i violent. L'home, de qui no paga la pena ni esmentar el nom, diu residir a Sitges procedent de l'altra banda de l'Atlantic. El motiu era, ni més ni menys, que un article a l'Eco que vaig dedicar a la plataforma ultraespanyolista Ciutadans per Catalunya, en que deia les coses pel seu nom y em carregava aquest grupet de presumptes intel.lectuals anticatalanistes ( l'apel.latiu pressumpte va per intel.lectuals) per la campanya sistemàtica i covarda contra la normalització de la llengua catalana.
El columnista del Mundo, que comparteix merescudamente pàgina amb el periodista Jiménez Losantos, no desmereix gens ni mica de l'equanimitat que dispensa el presentador de la cadena COPE. Gairabé tant que no sé com el Losantos no l'ha fitxat com a col.laborador de tan excels programa. Estan fets de la mateixa pasta i són d'idèntica casta. Val a dir que em vaig fer un bon fart de riure en llegir la diarrea mental de l'esmentat senyor i així li vaig fer saber a través d'un correu electrònic en que, entre d'altres coses, li feia arribar petons i no un reguitzell de faves que és la medicina que diàriament dispensen des d'aquelles mateixes pàgines o de la ràdio homòloga de la caverna mediàtica espanyola contra tot allò que soni a català.
El millor de tot era quan l'individu aquest s'exclamava perquè jo negava qualsevol mena de persecució a la llengua castellana als Països Catalans. Què ja té nassos entrar en aquesta dialèctica! i que la llengua històricament perseguida, la llengua pròpia del país, la llengua que no es pot usar a Europa per obra i gràcia d'un altre dels acòlits d'aquest individu, l'alejo Vidal-Quadras, passi a ser la llengua d'imposició en boca d'aquests personatges. Per demostrar la persecució del castellà afirmava, com qui parla de les txeques, "ahí están las oficinas de normalización lingüística". Ja no es pot ser més penós ni delirant.
Deia Joan Coromines "Res de prudència en les coses sagrades" i la vitalitat i normalització de la llengua catalana, el vaixell insígnia per a tots els que ens estimem el país, és sagrada. Així que quan irrompen a l'escena mediàtica personatges que pretenen fer passar els oprimits per opressors acabo sentint senzillamente fàstic. Fa uns dies vaig tenir el gust d'entrevistar l'Eric Bertran, el nen de Lloret de 14 anys processat per terrorisme en demanar el compliment de la llei del català a la Cadena Dya. Detallava la peripècia esperpèntica que li va tocar viure per demanar que una gran cadena etiquetés en català i la irrupció d'una vintena de guàrdia civils armats fins a les dents a casa dels seus pares enmig d'un procés esperpèntic a l'Audiència Nacional espanyola. Però aleshores, per al columnista de El Mundo i per a tots els de la seva mena, això no va merèixer ni un comentari. Durant tot el procés d'elaboració de l'Estatut aquesta gentola es van dedicar a calentar els ànims dels espanyols i atiar l'odi contra Catalunya i els catalans, a més de fomentar el boicot econòmic. Podria citar múltiples episodis de tot aquest procés però em limitaré a aquelles espaterrants declaracions del general Mena advertint que, si calia, traurien l'Exèrcit al carrer davant tantes maldats comeses pels catalans. I aleshores aquesta gentola, en el millor dels casos, es van limitar a justificar les paraules amenaçants de qui tenia el comandamment de tota l'artilleria pesada d'aquesta Espanya que només entèn la llei del garrot.
No es tracta d'episodis aïllats sinó d'una voluntat perversa de revisar la història. Ja sota el mandar d'Aznar van fer dir al Rei allò de "el castellano no fué nunca una lengua de imposición sino de encuentro. a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano" Els catalans em poden donar bona fe. Però no som els únics. Els póbles indígenes d'Amèrica també van tastar la fe evangelitzadora dels espanyols i la política de persecució sistemàtica contra la seva llenga i cultures fins a provocar un genocidi. Han passat cinc segles des que els espanyols van arribar a Amèrica però aquesta gent segueix responent a un mateix patró de conducta.
Divendres un columnista de El Mundo em dedicava, per a sorpresa meva, pràcticament mitja pàgina en l'edició espanyola d'aquest diari de Madrid per titllar-me, entre d'altres coses, de feixista i violent. L'home, de qui no paga la pena ni esmentar el nom, diu residir a Sitges procedent de l'altra banda de l'Atlantic. El motiu era, ni més ni menys, que un article a l'Eco que vaig dedicar a la plataforma ultraespanyolista Ciutadans per Catalunya, en que deia les coses pel seu nom y em carregava aquest grupet de presumptes intel.lectuals anticatalanistes ( l'apel.latiu pressumpte va per intel.lectuals) per la campanya sistemàtica i covarda contra la normalització de la llengua catalana.
El columnista del Mundo, que comparteix merescudamente pàgina amb el periodista Jiménez Losantos, no desmereix gens ni mica de l'equanimitat que dispensa el presentador de la cadena COPE. Gairabé tant que no sé com el Losantos no l'ha fitxat com a col.laborador de tan excels programa. Estan fets de la mateixa pasta i són d'idèntica casta. Val a dir que em vaig fer un bon fart de riure en llegir la diarrea mental de l'esmentat senyor i així li vaig fer saber a través d'un correu electrònic en que, entre d'altres coses, li feia arribar petons i no un reguitzell de faves que és la medicina que diàriament dispensen des d'aquelles mateixes pàgines o de la ràdio homòloga de la caverna mediàtica espanyola contra tot allò que soni a català.
El millor de tot era quan l'individu aquest s'exclamava perquè jo negava qualsevol mena de persecució a la llengua castellana als Països Catalans. Què ja té nassos entrar en aquesta dialèctica! i que la llengua històricament perseguida, la llengua pròpia del país, la llengua que no es pot usar a Europa per obra i gràcia d'un altre dels acòlits d'aquest individu, l'alejo Vidal-Quadras, passi a ser la llengua d'imposició en boca d'aquests personatges. Per demostrar la persecució del castellà afirmava, com qui parla de les txeques, "ahí están las oficinas de normalización lingüística". Ja no es pot ser més penós ni delirant.
Deia Joan Coromines "Res de prudència en les coses sagrades" i la vitalitat i normalització de la llengua catalana, el vaixell insígnia per a tots els que ens estimem el país, és sagrada. Així que quan irrompen a l'escena mediàtica personatges que pretenen fer passar els oprimits per opressors acabo sentint senzillamente fàstic. Fa uns dies vaig tenir el gust d'entrevistar l'Eric Bertran, el nen de Lloret de 14 anys processat per terrorisme en demanar el compliment de la llei del català a la Cadena Dya. Detallava la peripècia esperpèntica que li va tocar viure per demanar que una gran cadena etiquetés en català i la irrupció d'una vintena de guàrdia civils armats fins a les dents a casa dels seus pares enmig d'un procés esperpèntic a l'Audiència Nacional espanyola. Però aleshores, per al columnista de El Mundo i per a tots els de la seva mena, això no va merèixer ni un comentari. Durant tot el procés d'elaboració de l'Estatut aquesta gentola es van dedicar a calentar els ànims dels espanyols i atiar l'odi contra Catalunya i els catalans, a més de fomentar el boicot econòmic. Podria citar múltiples episodis de tot aquest procés però em limitaré a aquelles espaterrants declaracions del general Mena advertint que, si calia, traurien l'Exèrcit al carrer davant tantes maldats comeses pels catalans. I aleshores aquesta gentola, en el millor dels casos, es van limitar a justificar les paraules amenaçants de qui tenia el comandamment de tota l'artilleria pesada d'aquesta Espanya que només entèn la llei del garrot.
No es tracta d'episodis aïllats sinó d'una voluntat perversa de revisar la història. Ja sota el mandar d'Aznar van fer dir al Rei allò de "el castellano no fué nunca una lengua de imposición sino de encuentro. a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano" Els catalans em poden donar bona fe. Però no som els únics. Els póbles indígenes d'Amèrica també van tastar la fe evangelitzadora dels espanyols i la política de persecució sistemàtica contra la seva llenga i cultures fins a provocar un genocidi. Han passat cinc segles des que els espanyols van arribar a Amèrica però aquesta gent segueix responent a un mateix patró de conducta.
Los contenidos de este blog pertenecen a quien los ha escrito y se acogen a la licencia Creative Commons 
2 Comentarios
A mí me parece que este pobre tipejo está una mica tocat de l'ala. Mira que hablar a esta altura de la conquista de América... Para mí que este no es un verdadero catalanista, creo que trabaja para los enemigos de Catalunya, porque con amigos así a nuestro país no le hacen falta enemigos. ¡Nos hace pasar vergüenza! ¡Vaya nazi! Es uno más de la banda de los que tuvieron a los refugiados catalanes en sus campos de concentración. Lo dicho, un nazi hecho y derecho. Se nota por lo que dice y por cómo lo dice.
¡Dioses!.
¿Cómo es posible que por entre tanto catalán de “seny”, entre tanta ciudadanía catalana, culta, responsable, dialogante y señora se nos cuele algo tan histriónico y desagradable como el Sr. D. SERGIO SOL BROS?.
La tradición cultural catalana, de la que tanto han aprendido los –según el señor BROS- “españolistas”, van a tener que replantearse si este señor es sólo un fallo de la naturaleza o en realidad responde a un sentir global hacía todo aquel que no está por hacer del “pan amb tomaquet” dieta obligatoria para la salvaguarda de descomposiciones mentales, que es así como, Sr. SERGIO SOL, debe referirse un intelectual de su altura, a lo que por defecto ha escrito usted sobre la “vulgar diarrea mental”.
¡Que no habría dado yo por verle a usted, partiéndose de risa mientras se imaginaba a los “ESPAÑYYYYOLISTAS”, corriendo al excusado!. Son esos momentos imaginativos en los que no cabe duda, toda la carga mental del que trata de insultarnos se vuelve contra,precisamente él.
Verá: nadie trata, cuando se desea libremente, sin matar a nadie, sin haber pertenecido a ninguna organización terrorista, aceptando nuestra, si, NUESTRA CONSTITUCION, crear un partido político, nadie trata –repito- de estar en contra de nada. No sé si usted entenderá esto, pero es muy simple:
Estamos en un Estado de Derecho, el que ha permitido que partidos y formas de pensar NO VIOLENTOS, -incluso usted- puedan expresarse en el sentido que deseen los ciudadanos que los formen, así que DEMOCRÁTICAMENTE, todos debemos respetarnos y no recurrir a lo que en mis recuerdos está como soflamas desde el púlpito, en aquellos días de cuaresma, contra todo aquello que según unos, era pecado.
Ve, eso es otra constante inherente a todas las autonomías: LOS RESABIOS DEL FRANQUISMO ESTÁN EN TODOS SITIOS.
Así, debería usted reconocer Sr. SERGIO SOL, que tenemos todo el derecho del mundo para asociarnos y defender lo que NOS DE LA GANA, sin que usted, acaso una pequeña, muy pequeña muestra de la estrechez de miras que surge cual denuncia sobre una tal señora Campanario, -¡Que no vea la que se ha armado!- se dedique, como en otras épocas –en las que nos decían que quién no era católico no era español- a recordarnos que: quien no se aprenda de memoria los magníficos poemas del Poeta Verdaguer, es un mal catalán.
Creo que Usted, Sr. SERGIO SOL, ha captado el mensaje de programas televisivos como SALSA ROSA o DONDE ESTAS CORAZÓN, en los que -cuanta más escatológia y vergonzosa presentación de los hechos-, se cuenten las miserias ajenas, más audiencia se tiene. Pero esos programas son para DIVERTIR AL TELEVIDENTE.
No creo por tanto que esa sea su intención de buen catalán ¿Verdad?.
Pero reconozca que le hago un gran favor: le he hablado de poesía, para defender lo que usted quiera mediante sus poetas, bueno los poétas autóctonos. Y me parece que pierdo el tiempo. Acaso, lo intuyo, usted que no presume de intelectual, no sepa ni quiénes eran.
Pero hay más, mucho más: En definitiva Señor SERGIO SOL, quieran o no algunos catalanes, de momento, TODOS SOMOS ESPAÑA, así que vigile, usted, una de las mentes preclaras de la defensa del sentir catalán, no vaya a ser cosa de que en otros países, la Europa unida, al ver como se comportan algunos ESPAÑOLES, con su nación se queden “pati-difusos” y no entiendan como, alguien que sabe leer y escribir, puede tratar a sus conciudadanos, a sus vecinos, a sus lugareños con tanto desprecio.
Además, hace usted una referencia velada, o no tan velada, a que (TRADUZCO): EL HOMBRE DE QUIEN NO VALE LA PENA NI NOMBRARLO, DICE RESIDIR EN SITGES PROCEDENTE DE LA OTRA ORILLA DEL ATLÁNTICO.
¡Que maravilla Señor SERGIO SOL: Yo si descubro que deseo nombrar a una persona inteligente, que no llega de ningún asteroide extraño y que tiene el mismo derecho que usted a manifestar sus pensamientos: EL SEÑOR LAZARO COVADLO. Y descubro además, sorprendida, que es usted un tanto intransigente con los hermanos que nos llegan, enriqueciendo nuestra cultura, la española, no la suya, la que dice usted defender, la catalana, y se convierte en un xenófobo. Pero no importa mientras su radio de operaciones se limite a Sitges.
Además, se olvida usted de los Derechos Humanos, donde se dice que todos los hombres son iguales… Él, el Sr. LAZARO COVADLO, habla el mismo idioma que nosotros y pertenece a un legado histórico que nació desde aquí, desde ESPAÑA.
Me quedé muy inquieta y preocupada porque cuando me plantee hacerme del partido CIUTADANS PER CATALUNYA, sentí algo que no había sentido desde hace mucho tiempo: aquellos tiempos en los que militar en un partido político que no era el “legal” podía ser castigado con la cárcel. Cierto miedo a que “a lo mejor no era del todo correcto formar parte de una partido…”
Y de pronto, me dije: ¡CARAJO,. QUE ESTAMOS EN DEMOCRACIA Y YO PUEDO AFILIARME AL PARTIDO QUE ME DÉ LA GANA”.
Creo que debe usted, Señor SERGIO SOL seguir, escribiendo en el ECO DE SITGES todo lo que quiera. Seguro que en un correcto –gramaticalmente claro- catalán, le publicarán todo lo que usted escriba.
Pero POR FAVOR, SI QUIERE ENTRAR EN POLÉMICA, lícita por supuesto, NO ABUSE DE TERMINOS ESCATOLÓGICOS, POR QUE ENTONCES, EL TUFILLO DESPRENDIDO DEL MISMO HARÁ QUE MUCHAS MENTES PENSANTES DEJEN DE LEERLO.
Publicar un comentario
<< Ir al índice de "Ciudadanos de Garraf"