Sitges: dialectica de insultos y garrotes

Artículo publicado por El Mundo en relación a los garrotazos del señor Sergi Sol i Bros .

Por Lázaro Covadlo

El fascismo ya no es una ideología sino una manera de ejercer cualquier ideología. Una característica notoria en la metodología de la argumentación fascista es la carencia de argumentos. Si analizamos cualquier discurso fascista, venga camuflado de izquierda, derecha, u otra lateralidad política, encontraremos que el raquitismo argumental se compensa con generosas dosis de adjetivación insultante y descalificación del contrario. Con frecuencia, estos regalitos se acompañan con amenazas. Contrariamente, si el sectario ha de referirse a quien supone de su bando, todo son loas y peloteo abundante. Albert Boadella, por presentar un ejemplo, ha sido objeto de tales devaneos. En las postrimerías del franquismo Boadella puso en escena La torna, una obra que ridiculizaba al régimen y denunciaba su índole criminal. De resultas fue encarcelado y a los pocos días protagonizó una espectacular fuga que lo hizo merecedor de los elogios y la admiración de muchos de quienes ahora lo denuestan. Por aquellos días éstos consideraban a Boadella un valiente y heroico luchador por la libertad. Ahora que Boadella se opone al ultranacionalismo que detenta el poder, dejó de ser valiente, heroico y libertario, para convertirse en bufón. Aunque la verdad es que el calificativo no implica deshonra alguna, pues de eso iba nada menos que Charles Chaplin, y cierto es que cuando el adjetivo se utiliza con intención insultante daña más a quien lo profiere que al destinatario.

En Sitges, preciosa localidad de la costa catalana, existe un periódico con mucha solera: El eco de Sitges; en sus páginas un tal Sergi Sol i Bros ataca a Boadella y a la asociación Ciutadans de Catalunya, tildándolos de bufones amen de «colla d' ultraespanyolistes», reaccionarios, mentirosos, hijos de buena familia y propagadores de infamias. Como podrá verse, una argumentación exhaustivamente fundamentada. Según Sergi Sol, es mentira que se persiga el castellano en Cataluña. Claro, como si no existiesen las oficinas de normalización lingüística.

Para adornar la tarta, Sol i Bros sostiene que al escuchar estas infamias lo mínimo que puede experimentarse es rabia, lo cual haría sentir la tentación de «cocerlos a garrotazos», pues sus maldades son «intolerables». En todo caso, no vendría mal una sonora bofetada (claro, son bufones), como opción altamente recomendable (Sergi Sol dixit), así los de Ciutadans de Catalunya sabrían que el ruido mediático que provocan puede tener un costo. En fin, una nueva versión de la dialéctica de los puños y las pistolas, como postulaba José Antonio Primo de Rivera.

Colofón: yo, que no comulgo con ningún sentimiento de patria, ya sea española, catalana o argentina, llegué a estas tierras en las que agonizaba un fascismo huyendo de otro fascismo. Ahora tengo la impresión de que la pesadilla va a recomenzar. No sé si el señor Sergi Sol i Bros vendrá a por mí con un garrote.Como quiera que sea, este bufón ya vivió bastantes años (¿alguna vez son bastantes?)

Estranys exemplars de la fauna Catalana

Comunicado de l’Agrupació Ciutadans de Sitges en respuesta al artículo del señor Sergi Sol i Bros “Fabricants de mentides”. El Eco de Sitges lo ha publicado por nuestro derecho a la réplica pero ha omitido la palabra que marco más abajo en negrita "feixistes".

Darrerament estan sortint al paisatge polític català determinats exemplars exòtics que criden l’atenció, perquè no s’ajusten al seny i a l’amabilitat predominants al poble de Catalunya. Són una mena de depredadors de “Ciutadans de Catalunya” que emergen periòdicament del fons de la penombra, manifestant reaccions fòbiques envers la llibertat, braolant agressives amenaces i barbotejant tòpics precuinats dins del fang d’ancestrals ressentiments.

El senyor Sol, juntament amb l’Oriol Majó, estan nodrint la fauna exòtica de catalans fanàtics, agressius i reaccionaris que agredeixen a tots aquells que intentem infondre aires no nacionalistes a l’ambient asfixiant de la política a Catalunya. Sembla que la llibertat i el pluralisme els estimulen alguna glàndula defensiva dirigida a mantenir l’ambient cultural fosc i putrefacte al que estan habituats.

El senyor Sol i Bros ens acusa “d’atacar l’ús i la normalització de la llengua catalana” quan estem defensant el bilingüisme, ens acusa de “fomentar l’odi i atiar el foc contra qualsevol símptoma de recuperació nacional” quan estem defensant la Constitució i l’autonomia de Catalunya, i justifica la “temptació de cosir-nos a garrotades” que puguin tenir “les persones honrades”, al mateix temps que afirma que “no hi ha tolerància possible contra aquells que pregonen la desaparició del català o la seva marginació”.

¿Desaparició del català?, ¿marginació d’una de les nostres dues llengües?, ¿cosir-nos a garrotades?... ¿Què pren aquest senyor abans de situar-se davant l’ordinador per escriure aquestes mentides i amenaces?

Fora bo que el senyor Sol pogués superar aquesta rebava que emana de les seves actituds feixistes i s’incorporés als nivells de dignitat i tolerància propis del poble de Catalunya. Amb aquesta finalitat, l’informem que el nostre manifest diu que Ciutadans de Catalunya “defensarà el bilingüisme a l’Administració, als mitjans de comunicació públics, a l’ensenyament i a totes les institucions públiques catalanes. Pel fet que la majoria dels catalans tenim dues llengües que, per cert, totes dues són oficials, Ciutadans de Catalunya “promourà una reforma educativa perquè tant el català com el castellà siguin llengües vehiculars i perquè la primera educació s’ofereixi en la llengua que decideixin els pares”. Exigirà, tanmateix, “el tancament immediat de les Oficines de Garanties Lingüístiques i s’oposarà a qualsevol mena de discriminació per motius de llengua”. Aquests són principis constitucionals i democràtics, senyor Sol i Bros.

Fabricants de mentides

Este artículo ha aparecido en El Eco de Sitges el 8-4-06, ¿es quizá la reacción a la magnífica presentación de Ciutadans en Sitges el dia 4 de Abril ?

No sé pas com devia anar. Però vaig llegir que aquesta colla d'ultraespanyolistes de Ciutadans de Catalunya, encapçalats pel Boadella i un seguici de bufons, havien de fer un acte a l'edifici Miramar, el mateix on vaig cursar 4rt d'EGB quan van fer les obres d'ampliació de l'escola Esteve Barrachina. El mateix edifici que, misteris insondables, la Diputació de Barcelona es va negar a cedir tossudament, durant anys, a Sitges. Allí, aquesta mateixa setmana, m'imagino que hi han perpetrat el seu acte, escenificant un imaginari segons el qual el castellà és un idioma perseguit a Catalunya. Aquesta ignomínia la propaguen des d'Espanya els sectors més reaccionaris de la societat, sempre amatents a fomentar qualsevol brot d'anticatalanisme que, com és sabut, és un discurs que obté àmplies simpaties i connivències a Espanya. Però aquesta colla que van venir a escampar mentides i sembrar la llavor de la discòrdia al Miramar no procedeixen de sectors d'extrema dreta. De fet, això sí, tots són fills de bona família, de tronc acabalat. Però el seu origen són cercles criats a l'empara d'un discurs progressista i obrerista. Precisament això és el que posava de manifest el treball del periodista Eduard Voltas en el llibre "La guerra de la llengua", un assaig. que deixava al descobert quins sectors polítics donaven cobertura a aquest discurs que pretén tergiversar la història i que ara aspira a fer passar els botxins per víctimes i a l'inrevès.


E1 vaixell insígnia d'aquests fabricants de mentides és la defensa del bilingüisme a la societat catalana i la denúncia de la persecució del castellà. Quan alguna persona amb un esquitx de sentit comú escolta aquestes infàmies el mínim que pot sentir és ràbia. Perquè, és clar, quan és constatable el retrocés sostingut de l'ús de la llengua catalana; quan és conegut que ciutats com Alacant eren completament catalanoparlants als anys trenta del segle XX i que ara el català hi és una llengua residual; la irrupció de personatges que tenen com a bandera atacar l'ús i normalització de la llengua catalana fa pensar que la reacció lògica de les persones honrades, si tinguessin una mica de mala llet, seria tenir la temptació de cosir-los a garrotades. Prou com perquè s'ho tornessin a pensar, vull dir com el nen entremaliat que arriba un punt en que les seves malifetes són intolerables i amenacen en causar mal a algú. Bé, aleshores una bona i sorollosa bufetada és gairebé com fer-li un favor. I si bé dic això amb prevenció, l'ús de la força cap a un infant normalment és evitable -però qui no ha rebut mai un calbot a temps!?- amb uns ganàpies que fomenten l'odi i atien el foc contra qualsevol símptoma de recuperació nacional és, mal em pesi dir- ho, una opció altament recomanable.


Almenys que sàpiguen que els seus deliris, la prepotència amb que s'expressen i el soroll mediàtic que provoquen, poden tenir un cost. Però no pas físic, per una bufetada ningú no tem per la seva integritat, però sí com una reprovació pública i contundent a la seva voluntat malaltissa d' aplicar l'eutanàsia a la llengua malalta impedint-ne un futur de recuperació i esplendor com a llengua vehicular dels catalans.

L'única actitud vàlida cap a aquests vil-lingüistes és el més gran dels menyspreus. No hi ha tolerància possible contra aquells que pregonen la desaparició del català o la seva marginació al reducte folklòric que hagués dit l'homenot Joan Fuster.


Sergi Sol i Bros



Réplicas publicadas en El Eco de Sitges y en El Mundo

A Trabajar.....

Bueno menudo éxito en Sitges, quien lo iba a decir.

En fin el gran día para Ciutadans en Sitges ya llegó y todo fue perfecto, ahora toca trabajar.

Como sabéis los acontecimientos se suceden de manera vertiginosa, por lo que no podemos dormirnos, en breve seremos un partido político, perdón un buen partido político. Ahora mismo estamos en esa fase por lo que nos queda un largo camino que recorrer.

Debemos tener buena comunicación por eso os propongo utilizar este método como vía de comunicación entre todos y poder comentar y debatir on-line, sobre todo para aquellos que no pueden asistir a las reuniones.

Ánimo a todos no decaigáis y sobre todo sabed que lo conseguiremos.

Saludos,

Presentacion de Ciudadanos en Sitges

Por Luis de Bouza Brey

El cuatro de Abril hicimos nuestra presentación en el Palau Miramar con notable éxito: la sala de actos estaba llena y con un público atento y tranquilo.

Asistieron para hacer la presentación, en nombre de Ciudadanos de Cataluña, Francesc de Carreras, José Domingo y Arcadi Espada, que expusieron las razones de creación del partido, el proceso en marcha de su constitución, y la posición contraria al proyecto de Estatuto de Autonomía de la actual dirección.

En representación de la Agrupación de Sitges les acompañó Daniel Tabernero, que expuso el proceso en que nos encontramos, de creación de las Agrupaciones del Garraf.

Al final del acto se abrió un diálogo entre la mesa y los presentes en el que se definió la orientación del futuro partido, de acuerdo con el Manifiesto, como un partido democrático que intenta poner fin al monopolio nacionalista del espacio público y ocupar el vacío de representación que existe en Cataluña entre los electores que no se sienten nacionalistas ni dispuestos a apoyar la actual política del PPC.

Definieron también al partido como orientado a la defensa de la libertad e igualdad de los ciudadanos, del laicismo, del bilingüismo, y de la Constitución, pero impulsando su reforma para racionalizar el sistema autonómico, cerrando el proceso de transferencias, conservando en el gobierno central los instrumentos necesarios para defender el bien común, y convirtiendo el Senado en cámara de representación territorial.

Alguno de los presentes pidió que el partido se definiera más en su posición con respecto a las políticas económicas y sociales, a lo que los ponentes respondieron que el partido pretende defender el mantenimiento y mejora de los avances propios de la sociedad europea en este aspecto, tales como pensiones, sanidad y educación de calidad para todos los ciudadanos.